“A la Molina no voy mas” és un panalivio (dansa tradicional afroperuana) que vaig conèixer fa molts anys (¿potser el 1974?) quan el grup xilè “Quilapayun” va actuar al “Palau d'Esports” de Barcelona . El recordo ple de gom a gom i que la policia, els “grisos”, van aparèixer a la part alta de les graderies envoltant-la, sense que afortunadament passes res mes.
El que mes m'ha impressionat sempre de la cançó es que els trenta fills de la comay Tomasa y el compay Pascual “fueron esclavos sin su voluntá por temor que'l amo los fuera a asotá”.
Aquesta una versió molt autentica de Arturo “Zambo” Cavero extreta d'un antic programa de la televisió del Perú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada